L’anxova o seitó

Coneguda dins del país amb diferents noms segons la regió, l’anxova és un peix molt apreciat a casa nostra, ja sigui fresca o en conserva.

• Catalunya: anxova o seitó
• País Basc: antxoa o bokarte
• Andalusia: boquerón
• Cantábric i Galícia: anchoa o bocarte
• València i Balears: seitó o aladroc

Aspectes zoològics de les anxoves

Les anxoves pertanyen a la família dels engràulids (Engraulidae) integrada per unes 100 espècies de peixos de mida petita i que es caracteritzen per tenir una boca molt gran, que tancada arriba fins més enrere de l’alçada dels ulls. Aquesta estructura els possibilita que amb la boca oberta formin una mena d’embut ampli que els permet filtrar grans quantitats d’aigua i capturar el plàncton del qual s’alimenten.

Engraulis encrasicolus. Conegut per Anxova (o boqueró) mediterrani.

Són animals pelàgics, viuen aprop de les costes, i algunes espècies entren a les aigües dolces per estuaris i deltes.

Les anxoves tenen un elevat interès comercial i són capturades intensament en diversos mars del planeta, ja sigui pel seu aprofitament en fresc, per convertir-les en farina (com al Perú i nord de Xile), o per conservació en oli o salaó.

L’anxova (o boqueró) del Mediterrani

L’anxova del Mediterrani, que també habita a l’Atlàntic, és de l’espècie Engraulis encrasicolus. Té una mida petita, és estreta i aerodinàmica (forma fusiforme), i rarament supera els 20cm d’envergadura. Té un cap gran i puntiagut amb un morro ben visible i disposa d’unes escates molt fines que es desprenen fàcilment. De color platejat intens a la part de l’abdomen i laterals, i verd fosc pel dors. Té una aleta dorsal transparent amb radis tous.

Com ja hem comentat, és una espècie pelàgica (habita al mar a poca profunditat) que viu de forma gregària (en comunitat) i forma grans bancs que es desplacen en migracions al voltant de la plataforma continental. S’apropen a la costa a l’inici del procés reproductiu, i un cop finalitzat, s’allunyen i es mantenen a profunditats de 100 a 150 m.

Tenen un règim alimentari basat en el plàncton (principalment copèpodes i larves de cirrípedes), ous i larves d’altres peixos, etc. Se la considera peix blau ja que la proporció de greix que té supera el 5%.

Té una vida relativament curta, uns 3 anys, i amb una fecunditat molt elevada (uns 15.000 ous per posta) i un ritme de creixement molt ràpid (els individus assoleixen la maduresa sexual en el primer o segon any de vida), és una espècie ideal per al sector pesquer. El període de reproducció se situa entre abril i setembre, i es pesca amb la tècnica de l’encerclament (o teranyina).

Es consumeix fresca, en salaó (carn de color vermellós),en oli, adobada en vinagre (carn de color blanc) i fumada.

Comprar Anxoves SOLÉS en salaó	Comprar Anxoves SOLÉS en oli d’oliva
Comprar Anxoves SOLÉS en vinagre

---