Pesca de l’anxova

Tècniques de pesca de l’anxova

Les anxoves són peixos amb hàbits gregaris que s’organitzen en bancs. Passen la major part del temps a profunditats de 150 metres pujant a la superfície a la nit per menjar.

La pesca de l’anxova s’aprofita d’aquestes costums. Les tècniques més utilitzades per a la pesca de l’anxova són la pesca d’arrossegament i la “teranyina”.

 

Fotografia: Josep Esquirol. Arxiu de històric de L’Escala.

 

Pesca per arrossegament

La tècnica d’arrossegament consta d’una xarxa amb dues portes o pales que són arrossegats al llarg del fons marí. El vaixell arrossega la xarxa i aquesta captura tot el que troba al seu pas a la vegada que remou el fons marí. Aquesta tècnica genera controvèrsia perquè no és selectiva i té un gran impacte sobre els ecosistemes marins.

 

(imatge: consecuenciasdepescadearrastre.blogspot.com)

 

 

Pesca amb Teranyina o Encerclament

La tècnica de la teranyina (o encerclament) utilitza dues barques i consisteix a atreure les anxoves amb una llum mentre es rodeja el banc d’anxoves amb la segona barca que arrossega una xarxa. Aquesta, d’uns 3000 metres de llarg i uns 70 metres d’ample, es tanca per la part inferior amb un llaç formant una bossa. Aquesta bossa és hissada a bord. Aquesta tècnica és molt selectiva. Per aquest motiu es considera respectuosa amb el medi ambient però amb la mecanització del procés s’obtenen moltes captures i pot exercir una gran pressió sobre les espècies capturades.

 

(imatge: irunes.blogspot.com)

 

 

Aquestes tècniques de pesca han anat experimentant canvis i han anat evolucionat incorporant-hi avenços tècnics. La il·luminació ha passat de fer-se amb foc, passant per carburs i fins a ser llum elèctrica. Les embarcacions s’han motoritzat, disposen de sofisticats radars per detectar el peix i de grues per hissar-lo.

 

Les anxoves capturades amb la tècnica d’arrossegament (pelàgic) pateixen més durant el procés de pesca i captura i són anxoves de menor qualitat no essent tan aptes per la seva conserva en salaó. La tècnica d’arrossegament és utilitzada majoritàriament al litoral francès mentre que a les costes espanyoles s’acostuma a utilitzar la tècnica de la teranyina.

 

 

---