El Pop
El pop és un cefalòpode que viu en diferents hàbitats dels oceans, especialment en esculls coral·lins.
El pop de Roca es troba principalment a les zones costaneres del Mediterrani i l’Atlàntic, així com en aigües tèbies i tropicals de tot el planeta.
De cap robust i cos amb forma de sac, el seu color varia segons el fons on viu. Presenta 8 braços desiguals, els externs més llargs, recorreguts per dues fileres de ventoses disposades en ziga-zaga i connectades per una membrana. Normalment medeix uns 60 cm.
Els pops es caracteritzen per tenir vuit apèndixs que cal anomenar braços i no tentacles. Els braços dels cefalòpodes tenen ventoses en tota la seva extensió mentre que els tentacles són més llargs i tenen ventoses només a la part final.
Imatge | A. Rios
El pop de roca es diferencia del pop blanc principalment pel color.
El primer presenta una col·locació rogenca. El pop blanc en canvi, i com indica el seu nom, es de color blanc trencat.
Un altre tret diferencial entre aquestes dos especies de pop és l’alimentació.
El pop blanc s’alimenta principalment de peixos mentre que el pop roquer té una alimentació més variada, a base de peix i marisc. Per això la seva carn també es més apreciada.
A diferència de la majoria dels altres cefalòpodes, gairebé tots els pops tenen cossos sense esquelet intern. El bec de la boca, similar al bec d’un lloro, és la seva part més dura.
En comparació amb altes mol·luscos i peixos, el pop té un escàs valor energètic a més a més d’un contingut en colesterol i proteïnes relativament baix.
És important saber cuinar el pop perquè quedi tendre. És un mite el fet popular que senyala que el pop ha de ser colpejat per estovar-ne les fibres. El secret està en congelar-lo abans de coure’l, ja sigui a la planxa, al forn o guisat.
L’excel·lent carn del pop roquer aporta gran quantitat de proteïnes amb un mínim contingut de greixos. Ric en àcids grassos insaturats essencials com omega 3 i omega 6, així com retinol, àcid fòlic i niacina.
Ja has tastat el Pop de Roca d’Anxoves SOLÉS?
